Mala Ostia (51)

Aperturista/es: Gabi Garrote Juny 2004

Graduació: L1 6b+, L2 7a, L3 6c

Material necessari: 13 expres,  (opcionalment algun fisurer i friend.

Descens: Pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h -2 h  30 min

Descripció: Via totalment equipada amb alguna zona  exposta, per la qual cosa opcionalment no vindran mal algun fisurer o friend.. Comença quasi a la base de l'espoló que forma aquesta cara del Frare, abans dels passamans instalat per poder salvar la fractura de la roca . Primer llarg relativament senzill on no tindrem massa dificultats per seguir el recorregut. El segon llarg trobarem una progresiva dificultat, on el passos més dur trobarem un poc de roca regular. D'ací fins la R2 situada despres d'un petit 'tetxo' en forma de  'V' invertida. El tercer i  últim llarg es el més expo, on despres d'una zona vertical trobarem unes zones més tobades on els segurs i preses son escassos. Finalment una zona amb menys dificultat per arribar al cim , a l'esquerra de la zona més ataronjada.

El Volar del Grajo (56)

Aperturista/es: A.Herrera, A.Payà i P.Escarcena 7 Maig 1983

Graduació: L1 6a, L2 6b+ Material necessari: 16 expres,  fisurers i friends.

Descens: Pel camí de baixada del cim. O rapelant per la via Boguet.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h

Descripció: Des del principi de la Boguet, 5 metres a l’esquerra trobarem un racó on es forma un diedre amb prou vegetació al principi, d’on surten segurs. Per aquest diedre i fins arribar a una especie de repisa (5 primers segurs), on es separen la Xuplame-lo de la Volar del grajo seguirem pels segurs de la dreta. Fins arribar a la fisura, facil de protegir, que ens portarà a la R1. El segon llarg te dues variants, la original recorreix tot el diedre fins la figuera on gira a la dreta i es troba amb la Boguet, per poder escalar aquest llarg nessecitarem almenys friends del nº 4 o superior, sino ens quedarà molt desprotegida l’escalada, cal tenir cura amb la zona de baix de la figuera, ja que esta prou solta i exposta. L’altra variant, menys arriscada discurreix pel diedre però al arribar a mitad d’ell on forma una especie de rampa a la dreta ens desviarem buscant l’arbre de la R2 de la Boguet, la qual podrem utilitzar o prevenint el roçament finalitzar la via per l’últim llarg de la Boguet.

         Caldria dir que els 8 primers metres de la via han sigut modificats lleuguerament, al pas del temps ja que per la part original es feia inescalable per la gran quantitat de matolls.

Tómate tomate (52)

Aperturista/es: Antonio Payà 17 Octubre 1982

Graduació: L1 6a, L2 7a, L3 6c

Material necessari: 16 expres,  fisurers i friends.

Descens: Pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h -2 h  30 min

Descripció: Al principi aquesta via s'escalava amb 4 llargs (5+, 6a, 7a, 6a+), avui dia s'han unit els llarg 1-2 i 3-4, i s'escala amb dos llargs. Via s'emiequipada, que va passant d'un diedre a altre i cada vegada guanya verticalitat, especialment la primera meitat del 2º llarg. Des de l'esquerra de la via més moderna Sonrisa Vertical, comença per una zona de roca gris on trobarem algun segur, direcció al marcat diedre  on la roca cambia de color a més claret. Des d'ací seguirem una linea de diedres de vegades confusa, fins la R1. Des d'ací per la part esquerra amb alguna zona que altra desplomada, seguint la vertical fins un gran matoll on traçarem una diagonal cap a la dreta fins al cim.

Boguet o Bouet (57)

Aperturista/es: Vicente Pastor i Javier Martí 6 Desembre 1981

Graduació: L1 5º, L2 6a+, L3 5+

Material necessari: 14 expres,  fisurers i friends.

Descens: Pel camí de baixada del cim. O amb dos rapels per la via.

Temps d'escalada (orientatiu): 1 h  40 min

Descripció: Accedir al Frare pel camí oest,  o pel camí est (PR) on seguirem per peu de paret fins al final del Frare. Tindrem que pujar per les zones amb molta vegetació que existeixen a la dreta de la base del Frare fins arribar a la paret on un poc a l’esquerra forma com una petita placa de roca, prenent de referència un arbre a mitat del primer llarg, el qual travesarem per l’esquerra. Des d’aquest primer llarg un poc descompost arribarem fins la repisa amb molta vegetació de la R1. Des d’aci sortir cap a la dreta buscant els segurs, parabolts, per progresar per una placa amb tendencia a l’esquerra buscant la gran fisura que discorreix per tot el llarg, escalar per ella, on a la fi divisarem un arbre llarguerut i un poc inclinat cap a nosaltres, on es troba la R2. Escalar cap a la dreta buscant un segur i després per una zona més o menys facil fins atravesar el passadis format per la gran figuera i sabina que adornes els trams finals de la via. Tot seguit ens trobarem una coveta amb un espectacular niu (respecteu-lo). D’ací amb uns passets un poc atletics arribarem fins la R3 situada un poc a l’esquerra, ja fora de la paret.