Fisura Mª del Mar (23)

Aperturista/es: Toni Miró?

Graduació: L0 IIIº, L1 6b+/A0, L2 5+, L3 6a, L4 4º

Material necessari: 10 expres, 1 joc de fisurers, ertrips (opcional)

Descens: Pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): 1 h 50 min

Descripció: A la raconada, després del cable, per la part esquerra molt herbosa, farem l'escalda fins la R0, per ua zona molt herbosa. Trobarem dos segurs. Com a referencia la via transcorreix per la gran fisura existen en una zona més arraconada, on es pot veurer clarament una gran figuera al mig d’aquesta. Des de la R0 sortirem cap a la dreta buscant els segurs fixes instalats a la paret. Realitzarem una escalada fàcil fins arribar a una zona més vertical on existeix el pas més dificil de la via el qual el podrem realitzar en lliurer o artificial ajudant-nos d’algun empotrador en la fisura existent. Des d’ací clara escalada fins la R1. Des de la R1 evident escalada ‘de ximeneia’ per la gran fisura fins arribar a la gran figuera on existeixen segurs més pròxims per ajudar-se un poc ja que les rames de la figuera no deixen una progressió molt comoda, després d’aquestos passos seguir la zona evident fins la R2 situada en una gran repisa. El L3 es una facil escalada la qual busca la zona més facil, per la dreta de la gran roca situada dalt de nosaltres. Aquest llarg es troba desprotegit el qual amb uns cordins per a ponts de roca i opcinalment algun fissurer poder protegir-nos (existeix una variant només sortir de la R2 on vorem un parabolt per la placa de dalt de la reunió, un poc més dificil que l’original però amb millor roca). La R3 la trobarem d’alt d’un gran matoll, en una placa inclinada situada a la dreta.

Albert Durà (24)

Aperturista/es: Luis Pulido i Àlex Mora 2015

Graduació: L1 6b, L2 6b+/6c, L3 4+

Material necessari: 18 expres, 1 joc de fisurers, 1 joc de friends (repetits els nº petits), cordins.

Descens: Pel camí de baixada del cim. O rapel per la via.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h 30 min

Descripció: Aquesta via va ser oberta en homenatge al benvolgut Albert Durà, que ens va deixar a principis de l'any 2015.

El primer llarg comença per una gran fisura, amb una primera part un tant descomposta, que a mesura que guanyem alçada va millorant notablement, totalment equipat fins R1. Des de la R1 sortirem a buscar la fisura clara situada a la nostra esquerra, trobarem 4 segurs fixes a tot el llarg. Seguirem la fisura fins  la zona on desapareix i poc més amunt farem una xicoteta travessa cap a la dreta, assegurant-se amb segurs fixes. agafarem la fisura marcada fins a la R2. L'últim llarg, es el més senzill, i es troba totalment equipat, seguirem els segurs, buscant la zona d'arbusts grans situats al nostre sobre. Pel l'interior d'aquestos arribarem a  la R3 la qual ens muntarem des d'un gran pont de roca.

Variant Albert Durà (25)

Aperturista/es: Luis Pulido i Àlex Mora 2015

Graduació: L1 6b, L2 ¿?, L3 4+

Material necessari: 18 expres, 1 joc de fisurers, 1 joc de friends (repetits els nº petits, cordins.

Descens: Pel camí de baixada del cim. O rapel per la via.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h 15 min

Descripció: Començarem per la via original, Albert Durà, realitzant el primer llarg. Des de la primera reunió exirem seguint els segurs en la vertical d'aquesta, fins la zona mitja del llarg on tornarem a trobar la via original Albert Durò. D'ací fins al cim, pel senzill tercer llarg.

Coito anal (26)

Aperturista/es:  Antonio Payà i Rafa Chazarra 9 Julio 1985

Graduació: L1 7c, L2 7a, L3 4+

Material necessari: 14 expres, 1 joc de fisurers, 1 joc de friends, cordins.

Descens: Pel camí de baixada del cim. O rapel per la via (Des de R2).

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h 30 min

Descripció: Via que transcorreix per una serie de fissures explendides i molt verticals. Comença justament a l’esquerra de la Mati, anant un poc (els primers metres) cap a l’esquerra, fins trobar una fissura vertical la qual ens durà a la R1. Des d’aquesta reunió, una mica incomoda, sortirem per la fissura per a realitzar un magnific llarg amb molta longitut i prou mantingut. En arribar a la R2 sols ens quedarà una xicoteta trepada fins al cim.

Variant Mati (27)

Aperturista/es: Rafa Chazarra

Graduació: L1 6b+, L2 6a, L3 5+ L4 IIIº

Material necessari: 12 expres, 1/2 joc de fisurers, 1 joc de friends, cordins.

Descens: Si volem des de  la R3 podem fer dos rapels (Corda doble 50 m) o 3 rapels amb corda de 60 mts  utilitzant les reunions de la via. O pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h 15 min

Descripció: Aquesta via es una variant de la Mati, la qual acomença igual que ella però al arribar al ‘tetxo’, el recorreix cap a l’esquerra on per una fisura surt verticalment, on finalitza aquesta realitzarem uns passos un poc dificultosos cap a l’esquerra on trobarem la R1. El segon llarg segueix les fissures més evidents que ens duran a la R2 comú amb la Mati i des d’ací ja igual que aquesta.

Mati (28)

Aperturista/es: Gilberto Chazarra i Toni Miró

Graduació: L1 5+/6a, L2 6a+, L3 5+ L4 IIIº

Material necessari: 12 expres, 1/2 joc de fisurers, 1 joc de friends, cordins.

Descens: Si volem des de  la R3 podem fer dos rapels (Corda doble 50 m) o 3 rapels amb corda de 60 mts  utilitzant les reunions de la via Variant de la Mati. O pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h 10 min

Descripció: La via més classica i repetida de tot el Frare, amb una dificultat baixa però mantinguda i tenint en compter que totes les vies del Frare son molt aerees i continues. Es una de les primeres vies situades al sector Central, accedint al Frare pel camí de la part est, faldejarem la paret per una mena de camí amb xicotetes trepes. Just després del passamans de cable, on la paret fa una mena de racó podrem divisar la fisura d’acces a la via i el tetxo caracteristic situat a l’esquerra de la R1.

Comença per una fisura inclinada cap a la dreta, després d’uns metres de pujada en diagonal i de un gir cap a la dreta ens ficarem en la fisura que va a morir al tetxo caracteristic, el qual flanquejarem per la dreta i trobarem la R1. El 2º llarg comença sortint de la reunió cap a l’esquerra per una fisura en diagonal fent algo de travessia cap a l’esquerra fins trobar-se en un altra fissra més fina que ascendeix verticalment fins una petita placa inclinada on esta situada la R2. El 3º llarg surt desviant-se a la dreta i tot seguit vertical, per una zona de placa, diedrets… molt disfrutona amb bons agarres i bons segurs fixos i mòbils. Fins  arribar a una repisa, R3 des d'on comença l’últim llarg tombat i herbos, molt facil i sense equipament, escalarem buscant els arbres més grans situats a l’eixida al cim. Al cim trobarem nombrosos ponts de roca on fer reunió.

Taticardia (29)

Aperturista/es: Antonio Payà  i Valeriano Agost 1983

Graduació: L1 5+/6a, L2 6c+, L3 IIIº

Material necessari: 12 expres, 1/2 joc de fisurers, 1 joc de friends, cordins.

Descens: Si volem des de  la R2 podem fer dos rapels (Corda doble 50 m) o 3 rapels amb corda de 60 mts  utilitzant les reunions de la via Variant de la Mati (Mateixos rapels que la Mati). O pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h

Descripció: Aquesta via surt com una variant de l’anterior, Mati, el primer llarg es comú fins arribar a la R1. Des d’ací cal progresar pel diedre situat d’alt de la reunió fins surtir a una fisura que ens dura fins la R2, cal tenir en comter que aquest llarg es prou mantingut. El tercer i últim llarg es el mateix que el L4 de la Mati i podem decidir de realitzar-lo o baixar pels rapels.

Piraña (Felipe) (30)

Aperturista/es: Antonio Payà 5 Juny 1983

Graduació: L1 7a, L2 A2+, L3 6b L4 4º

Material necessari: 18 expres, 1 joc de fisurers, 1 joc de friends, ungles, estips, cordins.

Descens: Si volem des de  la R2 podem fer dos rapels (Corda doble 50 m) o 3 rapels amb corda de 60 mts  utilitzant les reunions de la via Variant de la Mati (Mateixos rapels que la Mati). O pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): 3 h

Descripció: Via prou completa, ja que té un primer llarg en lliure (o artificial A1+) de una dificultat considerable i de longitut, amb bon equipament. Aquest primer llarg atravessa diverssos extraploms xicotets on es troben les màximes dificultats. El segon llarg d’artificial A2+ amb pasos prou distraguts i arriscats, amb algun equipament antic i per equipar, on tindrem que suar als estrips amb l’anclatge més que dubtós de les ungles en un parell de moviments. I un tercer llarg on, sense baixar la ‘guardia’, podrem disfrutar d’una escalada en lliure de no massa dificultat per un bonic diedre. D’aquesta via no referenciarem més dades ja que gran part de la seua bellea es troba en l’anonimat. Cal dir que no es trobarà cap dificultat per trobar el recorregut, ja que esta semiequipat i transcorreix per les zones evidents. A destacar en el material necessari, serien un parell de ungles i algun Alien o microfriend no ens vendran mal, així com un joc de friends i fissurers.

L'inici de la via es troba en una placa marcada al costat d'un diedre perfecte, uns metres despres de l'inici de la Mati. La trobarem facilment al vore els segurs. Cal tenir en compter que de vegades l'esbarcer que hi ha a la part baixa , degut al seu tamany, fa impossible el arribar a la paret.

*D’Aquesta via caldria resaltar que va ser començada la seva apertura per Toni Miró i Gilbert Chazarra amb la intenció d’anomenar-la Felipe. Més tart va ser portada al seu fi per Toni Payà ‘Llargui’, el qual la va anomenar Piraña.

Té de roca (31)

Aperturista/es: Rafa Chazarra

Graduació: L1 ¿6a+?, L2 ¿7b?, L3 ¿6a?

Material necessari: Expres (opcionalment 1 joc de fisurers).

Descens: Pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): ¿? h

Descripció: Via de carácter esportiu, sense cap encadenament, per la qual cosa les úniques dades que es tenen, segons l’aperturista, es que es troba completament equipada i els graus orientatius. Caldra escalar-la per descobrir-la. Recorreix una linea prou directa fins quasi el cim, el segon llarg passa per la fissura paralela a la del segon llarg del Techo del Cuco i el tercer llarg prop de la Piraña.

Sonrisa fingida (32)

Aperturista/es: Orencio Chaparro

Graduació: L1 7b+? L2 7a+?, L3 6b+

Material necessari: Expres (opcionalment 1 joc de fisurers)

Descens: Si volem des de  la R2 podem fer dos rapels o finalitzar per l'últim llarg del Techo del Cuco.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h

Descripció: Via companya del conegut Techo del Cuco, la qual coinxideix en les reunions però aquesta escala la paret d’una forma més directa. Realment la via consta de dos llargs malgrat que podem fer l’últim del Techo. La via està a falta d’encadenament, però més probada que l’anterior, amb els graus més próxims al definitiu.

Techo del cuco (33)

Aperturista/es: Antonio Payà  i A.Herrera 2 Juny 1983

Graduació: L1 6a+, L2 7a+, L3 7a

Material necessari: 18 expres, 1/2 joc de fisurers o friends petits.

Descens: 3 Rapels per la via  O pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h  30 min

Descripció: Durant anys a segut la via més dura de la Penya escalada totalment en lliure. El segón llarg es caracteristic pel ‘tetxo’ que travessa. Per arribar al inici de la via accedirem al Frare i seguint la paret cap a la dreta, passarem el passamans de cable, seguirem el camíamb molts esbarcers, fins una xicoteta trepada de un parell de pasos, despres podrem divisar el tetxo caracteristic. La via comença per la fisura marcada en el gran diedre, primer seguint la vertical i després amb tendencia a l'esquerra, seguint els segurs. El segon llarg no tindrem problemes de seguir el traçat, el qual transcorreix per la marcada fisura amb forma de 'C', que surt cap a l'esquerra buscant el 'tetxo', a pocs metres després del tetxo trobarem la R2. El 3º llarg, es un llarg molt mantingut que busca una xicoteta fisura on tindrem que posar algun segur intermig.

C.E.F. 70 (34)

Aperturista/es: Ramón Otero, José Mª Mompó, Jesús Balbastre (Centre Excursionista Fontinyent)

Graduació: L1 6a, L2 6a+, L3 7a (5º/A1)

Material necessari: 15 expres, 1 joc de fisurers, 1 joc friends, i opcionalment per realitzar el L3 estrips.

Descens: Pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h  30 min

Descripció: Via poc repetida malgrat que atravessa zones interessants de la paret. Comença un poc a la dreta d’on comença el Techo del Cuco, amb equipament antic, escala primerament una placa fins quasi acabar-se aquesta on recorreix de forma diagonal cap a l’esquerra buscant la zona més fàcil. Després s’endreta per buscar la R1 dalt d’una mena de monolit. Des d’ací vorem clar el continuament de la mateixa, ficant-se per la xemeneia formada per una gran clivella existent, la qual seguirem fins arribar a la zona més alta d’aquesta on trobarem la R2, equipada i comú a la via So pulim tot i a mamar. Des d’ací escalarem en lliurer un primer troç, per a seguir en artificial la zona més vertical i equipada amb segurs antics a tal efecte, on l’escalada es torna més agressiva tornarem a la tècnica del lliure. Aquest llarg també el podrem escalar totalment en lliure, 7a.

S'ho pulim tot i a mamar (35)

Aperturista/es: Vicent  Reig i Germán Miró Juny 1992

Graduació: L1 6a+/b, L2 7c?, L3 7a

Material necessari: 15 expres, 1/2 joc de fisurers oi algún friend, opcionalment.

Descens: 3 Rapels per la via R3, R2 i la R1 de la C.E.F. 70. O pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h  30 min

Descripció: Via de caràcter esportiu, completament equipada, sense ninguna encadenament fins al moment (coneguda), per la qual cosa els graus són orientatius. Cal dir que comença entre el Techo del Cuco i la CEF 70 i tot seguit s’endinsa en el gran extraplom roig molt visible. La R1 es troba just baix de l’extraplom. El L2 a més d’atravessar l’extraplom amb bastants preses, atravessa, seguit d’aquest, una gran placa grisa la qual concentra les màximes dificultats, tècniques i psicologiques, ja que els segurs estan un poc allunyats. Reunirem en la R2 comú a la CEF i l'últim llarg  placa molt vertical mantinguda i dura.

Independència (36)

Aperturista/es: Àlex Mora 2014

Graduació: L1 7a+, L2 6c, L3 7b/A0

Material necessari: 18 expres,

Descens: Pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h  30 min

Descripció: Comença pel mateix lloc que la Perve i Edertasun, pel xicotet diedre situat en la part dreta de l'especie de 'glorieta' situada baix de vies com el Techo del Cuco, CEF70.... Aquest diedre en un inici herbos i un poc solt, sols els primers metres, després ens endinsarem pel diedre clar situat a l'esquerra. El qual escalarem fins la fisura horitzontal que surt cap a l'esquerra, on començaran les màximes dificultats del llarg, fins la R1. El  2º llarg eixirem per la marcada fisura de la dreta, on metres més amunt farem una travessia cap a la dreta, un pel tècnica, i tot seguit per una zona de grans preses fins la R2 (llarg mantingut, dins de la dificultat). Tercer llarg molt dur on trabarem uns primers passos equipats amb 'multimontis' per poder realitzar en A0, tot seguit desplom amb preses petites, una vegada superat aquest primer desplom, vindran una successió de passos tècnics i d'altres més fàcils.

Perve (37)

Aperturista/es: Alfredo LLorca, Jordi Muñoz i M.A. Torrés (Chapi) 7 Maig 1983

Graduació: L1 5+/6a, L2 6c+, L3 5+ L4 6a

Material necessari: 12 expres, 1 joc de fisurers i friends, algún cordi.

Descens: Pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h  45 min

Descripció: Via oberta en homenatge a Angel Gonzalez ‘Perve’, escalador que va sofrir un accident mortal en la veina serra del Benicadell. El començament el trobarem justament a l’esquerra de l’agulla. Començament comú a la Edertasun, i  Independència. Diedre herbós i un poc solt, una vegada superat aquest diedre continuarem per la placa que surt verticalment i sense gaires dificultats arribarem a la R1. D'ací sortirem pel d'esplom oscur situat a la nostra esquerra. Originalment, com moltes vies, aquest llarg es realitzava en artificial, opció que també podriem utilitzar en l'actualitat, malgrat hui dia es troba equipat per l'escalada en lliure i sol escalar-se així. Si tenim compter el fregament de la corda podrem saltar-se la R2 i muntar directament la R3, cal tenir en compter que entre la R2 i R3 no hi ha cap segur. De la R3 seguirem la fisura que ascendeix fins arribar a uns grans blocs de roca on ens desviarem a la dreta per trobar la R4 de la Manolo, comú a la Perve. D’ací tornarem a sortir cap a l’esquerra  fent una lleuguera travessia equipada, fins arribar a una fissura primer vertical i després cap a la dreta per una zona senzilla fissurada fins arribar a una petita cova amb un niu al fons, d’ací buscarem els dos segurs existens per la dreta de la coveta fins arribar a una repisa on trobarem la reunió. D’ací al cim queda una xicoteta trepada de II-IIIº.

Edertasun (38)

Aperturista/es: Àlex Mora 2002

Graduació: L1 5+, L2 6a+, L3 5+, L3' 6a+, L4 6b+

Material necessari: 10 expres, 1/2 joc de fisurers i cordins.

Descens: Pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h  30 min

Descripció: Via oberta en solitari i artificial i reequipada i escalada en lliure. Es troba a la dreta de totes les vies més dures del Sector Central. A l'esquerra de l'Agulla i pel mateix lloc que comença la Perve i Independència. El primer llarg, actualment es el mateix que per a la Perve. Després travesa un marcat i molt evident diedre que transcorreix per tota la Penya en diagonal cap a la dreta fins trobar-se en amb la Manolo i seguir verticalment fins al cim. El primer llarg no te cap complicació i comença per un marcat diedre a l’esquerra de l’agulla (10 m) un poc solt els primers metres i despres paralelo al gran diedre per una placa amb bones preses, fins la R1. Sortir ficant-se al diedre i continuar per ell. Un poc més amunt de la mitat del llarg on trobarem una especie de ‘abrig’ dins el diedre, podem elegir entre sortir a la dreta per trobar-se amb la Manolo i finalitzar pels dos últims llargs d’aquesta o atravessar el diedre cap a l’esquerra-vertical uns 5 ó 6 metres fins trobar una reunió en una bona repisa R2’. Endinsar-se en la fisura que surt un poc a la dreta de la R2’ vertical cap amunt sense cap equipament fins que s’acaba aquesta on sortirem cap a la dreta buscant el L3 de la Manolo el qual finalitzarem fins la R3’. Aquesta variant es la que es va utilitzar en l’apertura de la via malgrat que es més atractiva i recomanada la variant que en el segon llarg troba la via Manolo, opció on no seran necessaris friends sols un petit joc d’empodradors.

Manolo (39)

Aperturista/es: Vicente Ferri i Héctor Verdú

Graduació: L1 6a+, L2 7a+, L3 7a

Material necessari: 10 expres, 1 joc de fisurers (friends opcinalment), cordins.

Descens: Pel camí que baixa del cim cap a l’est. O rapelant per la via on cal tenir certa cura en l’últim rapel (des del bolo empotrat) on tindrem que rapelar per l’esquerra del bolo segons mirem la paret, en un rapel voladis, fins baix de la gran ximenera, on destreparem pel tunel de pujada.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h  15 min

Descripció: Cal destacar que aquesta es la primera via que va conseguir fer cim a la Penya, ja que fins la data sols s’havia ascendit a l’agulla. En la cara oest de l’agulla existeix un tunel de pedra despres d’una xicoteta trepa d’uns 3 ó 4 m. Trepar per l’espoló de l’agulla per la zona amb menor dificultat fins una zona on a l’esquerra existeix un gran bolo empotrat on divisarem la R1, a partir d’aci l’agulla es fa molt més vertical. De la R1 sortirem cap a la dreta mitjant uns passos un poc delicats que de seguida es tornen fàcils i disfrutons. Despres de fer un flanqueig a la dreta tornar a la vertical de la reunió i seguir les fisures més evidents fins la R2. Des de la R2 seguir un diedre evident fins anar un poc a l’esquerra on es plantarem damunt una especie d’agulla on trobarem uns passos equipats un poc més dificils. Seguir recte fins quasi arribar a uns grans blocs de pedra a l’esquerra (últim llarg de la Perve) on despres d’un flanqueig a la dreta trobarem la R3. D’ací pel diedre que surt en diagonal cap a la dreta fins la R4., per un magnific llarg totalment equipat.

El Guapo (41)

Aperturista/es: Héctor Verdú i Ramón Otero

Graduació: L1 III+, L2 6a, L3 6b+

Material necessari: 12 expres,  fisurers i friends, cordins.

Descens: 3 Rapels per la via  O pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h  15 min

Descripció: Existeixen dues variants una, oberta per Ramón Otero i José María Mompó, que alcança la R3 de la Manolo i utilitza l’últim llarg per a l’eixida cap al cim. L’altra variant, la qual expliquem, es tota ella una sense ficar-se en cap altra via.

Accedirem al Frare pel camí est, que va per la part baixa de la paret de esquerra a dreta, arribarem fins la 'glorieta' d'eixida de moltes vies (Techo cuco, Perve, Agulla...), continuarem el camí  per una baixada herbosa apegats a l'Agulla. Quan d'eixem la zona mes ombria i herbosa, començarem una fàcil trepada en diagonal cap a la dreta, per la part baixa de l'Agulla, fins trobar-se a la part dreta d'aquesta, on trobarem una xicoteta repisa enmig de l'agulla gran i una subagulla a la dreta.

Des d'ací tenim dues opcions, primera realitzar una travessia cap a la dreta per la base de l'agulla de la dreta (xicoteta), fins arribar a la fractura d'aquesta i començar a escalar en vertical fins trobar la  'especie' de cresta que forma aquesta subagulla on trabarem primer una reunió que no utilitzarem, continuarem l'escalada fins al cim de l'agulla on trabarem la reunió a la paret de la Penya.

La segona opció, més aventurera, seria: des del mig de les dues agulles, on ens trobavem, realitzarem una escalaa d'uns 5 metres per a ficar-se a l'interior de la paret i una vegada ací seguir cap a la dreta fins sortir altra vegada a l'exterior de la paret on buscarem el cim de la subagulla i trobarem la reunió a la paret de la Penya. Des d'ací començarem l'escalada propiament.  El següent llarg puja recte fins trobar una fisura que surt cap a l’esquerra amb segurs colocats, i tot seguit per una zona de matolls fins la repisa de la R2. El llarg 3 surt cap a la dreta per una zona sense dificultats per la diagonal de la dreta. Fins trobarnos en una zona prou equipada que escalarem per una xicoteta fisura, la qual al final té un pas de flanqueig d’un petitet ‘tetxo’, d’ací fins un arbret que hi ha quasi al cim on es troba la R3.

Tercero (46)

Aperturista/es: Jesús Balbastre i Ramón Otero

Graduació: L1 IIIº, L2 4+, L3 5+, L4 6a

Material necessari: 10 expres,  fisurers i friends.

Descens: Pel camí de baixada del cim.

Temps d'escalada (orientatiu): 2 h -2 h  30 min

Descripció: Accedir on comença la via Cupido, es a dir, arribar fins al mig de les dues agulles del Frare, començar a escalar endinçant-se per la ximeneia que forma l’agulla de la dreta fins sortir a la part contraria de l’agulla, on despres d’uns metres a la part alta de ‘l’hombro’ dret de l’agulla trobarem una repisa on hi ha instal.lades dues argolles, R0 (aquest primer llarg l’hem anomenat L0 ja que amb un poc d’experiencia no serrà necessari l’encordament). Des d’ací i de forma prou evident escalarem la rampa que ens condueix fins la gran canal que recorreix tota la vertical del Frare. Al peu d’aquesta canal trobarem la R1. Sortirem d’aquesta escalant un poc amb tendencia a la dreta, sortejant un poc la zona mes solta fins endereçar-se altra vegada on baix d’una zona marcada pels escrement dels ocells trobarem la R2. Començarem a escalar per la fisura formada per uns blocs de pedra un poc descompostos situats a la dreta de la canal per una zona vertical amb roca blanquinosa i ataronjada fins situar-se en un terreny més facil i de roca més composta seguirem l’escalada, ja pel centre de la canal sols desviant-se per sortejar un gran matoll, tot seguit ens trobarem amb una magnifica ximeneia amb una cova i un tetxo al seu fi, el qual salvarem per la part esquerra on, dalt d’aquest trobarem la R3. Ací ja podem donar per finalitzada l’escalada ja que sols ens queda una xicoteta trepada fins el cim per terreny molt facil on no cal assegurar-se.